Club de lectura Ca'n Salas

Les dues cares de la moneda, la vida i la mort.

Em vaig anar als boscos perquè volia viure sense presses. Volia viure intensament i treure-li tot el suc a la vida, per a no descobrir en el moment de la meva mort que no havia viscut."Carpe diem". Aprofita el moment.

Després de veure EL documental, em quedo amb la seva música, aquesta és una font de felicitat, beguem de la felicitat llavors. Aquest documental em dóna vida, emoció, força. No em cansaria de veure'l una vegada i una altra.
¡Avui horabaixa ens donarem els regals¡

Publish at Scribd or explore others:

La reunió del dia 22 d'octubre va ser bastant interessant, crec que el llibre no ha deixat ningú indiferent, pel seu sentit de l'humor, la seva tendresa, el seu joc de paraules. Es va tocar diversos temes con l'existència de centres d'acollida per a nens fills de prostitutes, un refugi ple de llum on reben educació, assistència sanitària.La biografia de l'escriptor també va despertar bastant interès, per una vida tan intensa i el fet que també fos un nen abandonat pels seus pares la que el llibre sigui una mica autobiogràfic. El suïcidi d'ell cridà l'atenció perquè molts dels escriptors que hem llegit al club lectura s'hagin suïcidat amb una edat que fa pensar que un motiu pot ser el grau de solitud.
Com us vaig prometre he transcrit l'entrevista que li fan al vídeo:

Diu que ha viscut a Rússia, Polònia, Franca, Usa, etc.

Va ser conseller d'un ministre de la informació i aviador nou anys, desset anys diplomàtica, periodista...

Diu que des de fa quatre o cinc anys reflexiona sobre l'existència i sobre ell mateix perquè abans mai havia dedicat temps a veure qui era ell i què feia amb la seva vida. Conta que surt a la nit nou vegades a l'any i que per tant no té "existència" exterior. Es defineix com un camaleó i que no s'ha tornat boig gràcies a la creació literària.

Novel·lista i diplomat francès, nascut a Vilna (Lituània). El seu vertader nom era Romain Kacew. Aconseguí l’èxit literari en l’any 1945 amb “Educación europea” un relat sobre les vivències de membres de la resistència polaca durant la II Guerra Mundial. Gary ingressà al cos diplomàtic francès després de la Guerra i fins el moment de la seva mort va compaginar l'escriptura amb el servei al seu Govern. Els seus escrits combinen l’humor amb la tragèdia i estan imbuïts d’un profunt sentiment moral. “Las raíces del cielo” (1956), guanyadora del premi Goncourt, planteja la dicotomia entre la concepció idealista de la llibertat i la justícia en front a una comprenssió realista de la cobdícia i la crueltat humanes. La Promesa del Alba (1960) és un tribut autobiogràfic a la seva mare. Entre la resta de les seves novel·les es troba Perro Blanco (1970), de contingut antirracista. Baix el pseudònim d’Émile Ajar obtení el premi Goncourt per l’obra “La vida ante él” (1975). Émile Ajar, no és més que un dels seus múltiples pseudònims de l’escriptor conegut com a Romain Gary ( (que tampoc no és el seu vertader nom). És l’unic en guanyar en dues ocasions el premio Goncourt : la primera com a Gary l’any 1956 i la segona com a Ajar en el 1975, precisament amb aquest llibre i sense que el jurat tengués la més mínima sospita, ja que era el seu cosí Gary, qui apareixia davant els medis com a Ajar.

Emile Ajar expresa la novel·la utilitzant l’estil anomenat “Skaz” és a dir posant en boca d’un adolescent totes les paraules que escriu, escrites amb totes les restriccions lèxiques i sintàctiques que tot això comporta.

Roman Cacew, Emile Ajar, Shatan Bogat i Fosco Sinibaldi, es suïcidaren a París d’un tret a la boca.