A la primavera del 36, i poc abans d'esclatar la guerra civil, l'Ester, cansada de viure amb un home que mai se l'ha estimat, està a punt de prendre una gran decisió. Abans, però, s'haurà d'enfrontar amb els seus propis sentiments; busca pels racons més amagats de la seva infantesa i desperta els seus fantasmes més íntims. Pas a pas, l'Ester anirà recordant un passat que va deixar molt lluny, a Manacor, de quan era petita i vivia a casa dels pares, i de quan amb l'alba, la seva cosina, jugaven sota l'ombra d'un ametller. Era un joc innocent, fins que es varen omplir de borrissol i pessigolles.
Per les vores de dues pells és una novel·la divertida, la caricatura d'uns personatges grotescos que retraten una època que, lluny del que pugui semblar i de les distàncies en el temps, encara és totalment actual... I és que dues tetes, per molta missa que s'hagi cantat de llavors ençà, sempre tiraran més que dues carretes.

. . .